dijous, de març 19, 2009
Crítica de "Desayuno con diamantes"
Lluny del glamourós títol, l’argument de “Desayuno con diamantes” gira entre dos personatges marginals: una xica de moral dubtosa anomenada Holly i de Paul, un estafador que viu pel morro dels diners de la seua amant. Holly, interpretada per Audrey Hepburn, és una dona jove de la moderna burgesia de Nova York, que va de festa en festa fins a altes hores de la matinada, buscant un home ric que la puga mantindre. Paul, al qui dona vida George Peppard, és un escriptor que soles ha publicat un llibre (ara, en la pel·lícula, la seua màquina d’escriure ni tan sols té tinta). Com no té diners ni en guanya, és la seua amant, rica i algo major que ell, la que el manté i li dóna diners quan els necessita. Quan Paul es muda a l’apartament situat dalt del de Holly, es coneixen els dos i es fan amics. Comencen a tindre una amistat especial i molt tendra.
Audrey interpreta a Holly, una dona que no vol lligar-se a res, ninguna cosa que la comprometa. Té un carácter amoral i melcancòlic, és d’esperit lliure que duu una vida algo freda en busca de la felicitat. És algo enamoradissa i molt excèntrica, una d’estes persones que no saben el que volen. En definitiva, una jove bohemia i sumament encantadora. Viu en companyia del seua gat, al que crida “Gato”. Té com una doble vida, ja que en la seua vida real es diu Lullaby.
A mi personalment m’agrada moltíssim aquesta pel·licula. Està plena d’imatges que es queden grabades a la retina per a sempre. I la banda sonora no es queda enrere. La magnífica cançó “Moon River” és un mite dins del sèptim art.
Considere que hi ha molts moments bons, com el del principi del film, on es veu a la sempre elegant Audrey, enfundada en un vestit negre preciós de Givenchy, desdejunant davant de l’escaparate de Tiffany’s, o al final on es troben els dos personatges principals buscant al gat baix de la pluja i on acaben fonent-se en una besada llarga i apasionada.
“Desayuno con diamantes” és una pel·licula tendra, romántica, preciosa, emocionant, divertida, única i realment meravellosa. Per tant convide als amants del cine clàssic i a tots els cinèfils a disfrutar d’ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
esta molt xula la pel.licula, i la veritat és que has fet una bona seleccio de les millors escenes. A mi tambe m'agrada molt en la que ix ella tocant la guitarra en la finestra.
Konnichiwa:)
Como verás, soy Enya...Me da palo hablarte en castellano, no sé x) jajaja Como veo tus alrededores...valencianos x)
En fin, le ehcaré un vistazo a tu blogger en cuanto tenga tiempo para ver qué realizas en él:)
matta ne!^-^
PD: Cómo pones la música? Es que en mi blogger no hay forma de poner música para que cuando algún visitante, al entrar, la escuche sin pulsar a nada ni res:D
Publica un comentari a l'entrada