Se'l relaciona sovint amb Sigmund Freud, el qual va ser col·laborador d'ell en els seus inicis. Carl Jung va ser un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d'aquesta disciplina més llegits en el segle vint. El seu estudi teòric i clínic, va emfatitzar la connexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes (és a dir, les seves manifestacions cult
urals). Això el va impulsar a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropologia, l'alquímia, els somnis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.
Carl Jung no va ser el primer en dedicar-se a l'estudi de l'activitat onírica. No obstant això, les seves contribucions a l'anàlisi dels somnis van ser molt extenses i molt influents. Va escriure una prolífica obra. Encara que, durant gran part de la seva vida, centrà el seu treball en la formulació de teories psicològiques, i en la pràctica clínica, també aprofundí en altres camps de les humanitats: des de l'estudi comparatiu de les religions, la filosofia i la sociologia, fins a la crítica de l'art i la literatura.
Psicologia junguiana
Freqüentment es parla de la psicoanàlisi junguiana, però la denominació més correcta per referir aquesta teoria i la seva metodologia és la Psicologia analítica o dels complexos. Encara que Jung era poc inclinat a fundar una escola de psicologia —se li atribueix la frase: Gràcies a déu, sóc Jung; no un junguià—, de fet, va desenvolupar un estil distintiu en la forma d'estudiar el comportament humà. Des dels seus primers anys, treballant en un hospital suís amb pacients psicòtics, i col·laborant amb Sigmund Freud i la comunitat psicoanalítica, va poder apreciar de prop la complexitat de les malalties mentals. Fascinat per tals experiències (i estimulat per les vicissituds de la seva vida personal) va dedicar la seva obra a l'exploració d'aquestes temàtiques.
D'acord amb la seva postura, per captar totalment l'estructura i funció del psiquisme, era vital que la psicologia annexés el mètode experimental (heretat de les ciències naturals), les troballes proveïdes per les ciències humanes. El mite, els somnis i les psicopatologies constituirien un espectre de continuïtat, manifestant in vivo trets singulars, que operen sistemàticament en les profunditats de la vida anímica inconscient. No obstant això, per Jung, l'inconscient per se és, per definició, incognoscible. L'inconscient és necessàriament inconscient— ironitzava. D'acord amb això, només podria ser après per mitjà de les seves manifestacions.
Tals manifestacions remeten, segons la seva hipòtesi, a determinats patrons, els quals va anomenar arquetips. Jung va arribar a comparar els arquetips amb el que en etologia es denomina patró de comportament (o pauta de comportament), extrapolant aquest concepte, des del camp dels instints a la complexitat de la conducta humana finalista.Els arquetips modelarien la forma que la consciència humana pogués experimentar el món i percebre's; a més, durien implícits la matriu de respostes possibles que és factible observar, en un moment determinat, en la conducta particular d'un subjecte. En aquest sentit, Jung sostenia que els arquetips actuen en tots els homes, el que li va permetre postular l'existència d'un inconscient col·lectiu.
Frases
- "A un home pots llevar-li els seus déus, però només per a donar-li uns altres a canvi"
- "D'una manera o una altra som parts d'una sola ment que tot ho abasta, un únic 'gran home'"
- "El món dels déus i esperits no és 'res més' que el col·lectiu inconscient dintre de mi"
- "La sabata que li va justa a un home li estreny a un altre; no hi ha recepta per a la vida que funcioni en tots els casos"
- "La cristianitat dorm i ha omès desenvolupar el seu mite durant diversos segles (...) El nostre mite s'ha tornat mut i no dóna respostes"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada