.somnis

Normalment els meus somnis solen ser molt difusos, i de vegades pareix que no tingues significat. Mai puc enrecordar-me'n de tot el somni sencer, de vegades soles em venen a la ment trossos d'ell o el començament del somni i no recorde com acaba.

Somni 1.

Estic en una sala a fosques. Hi ha com una llum que ve des de dalt (pareix ser una bombeta) il·luminant a un xic que està sentat en una cadira. Jo m'acoste a ell, però quan vaig apropant-me, vaig fent-me més petita alhora. Comence a parlar amb ell, a contar-li coses. Ell ni tan sols em mira, roman sentat i comença a fer coses sense fer-me ni cas. Em senc molt ignorada, com si fóra invisible per a ell. M'entra molta ràbia i impotència, i comence a cridar per a que em senca. Però no serveix de res...


Somni 2.


Estic sentada a una platja deserta. Escolte el soroll del mar, les oles quan trenquen a la vora... M'encanta eixe rumor de l'aigua, i eixa olor a sal que es respira a l'ambient. De sobte note unes mans de tacte suau als meus muscles. Em gire. És una persona (no sé si és un xic o una xica, no ho recorde) m'alegre molt de vorela. Comencem a parlar amb total confiança. I ens passem molt de temps allí assegudes mirant el mar i xarrant, com si el temps s'haguera parat de sobte per a nosaltres...


Somni 3.

Estic enmig d'una multitud de gent. Pareix una gran ciutat. La gent va de pressa, alguns parlen pel mòbil, altres miren el rellotge, i la majoria corre, camina ràpid; pareixen estressats i no semblen contents. Jo estic al centre del rebombori i necessite parlar amb algú, pero ningú pareix voler parar-se a escoltarme i a donar-me consell. Aquest somni em recorda a una lletra d'una cançó de Fito: "Muy pocas personas, demasiada gente."