El surrealisme

Moviment artístic i literari sorgit a França A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.
Aparegut a França el 1924 afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l'escultura. Va sorgir per tant com un moviment poètic, en el qual pintura i escultura es conceben com conseqüències plàstiques de la poesia.

Aviat, es van distingir dues maneres de fer art surrealista:

Per una banda, els pintors que seguien defensant l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó; entre els artistes més destacats estan Joan Miró i André Masson.

1) Cifres i conestelacions enamorades d'una dona - Joan Miró


D'una altra, cada vegada va adquirir més força l'opinió de qui creien que la figuració naturalista podia ser un recurs igual de vàlid. Salvador Dalí duria al límit el poder de la figuració; però també, René Magritte, Paul Delvaux o Yves Tanguy, aquest últim més interessat en les formes viscoses, líquides.

El surrealisme sorgeix com una resposta dialèctica a la destrucció implantada pels dadaístes.
Durant les seves pràctiques com a mèdic, Breton havia estudiat i posat a la pràctica les teories de Freud (psicoanàlisi) sobre l'inconscient. D'elles extreu una nova proposta ètica i estètica.
En 1925, amb l'adhesió al Partit Comunista per part de Breton, El Surrealisme es posa al servei de la Revolució. Aragó, Buñuel, Dalí, Elouard, Max Ernst, Yves Tanguy i Tristán Tzara, entre uns altres, es declaren partidaris de Breton.


2) El fill de l'home - René Magritt


Per la seva banda, Arp i Miró, encara que no compartien la decisió política presa per Breton, continuaven participant amb interès en les exposicions surrealistes. Poc després, es van incorporar Magritte (1930), Masson (1931), Giacometti i Brauner, en 1933, i també, Matta, que coneix a Breton en 1937 per mediació de Dalí, i Lam; el moviment es va fer internacional apareixent grups surrealistes als Estats Units, Dinamarca, Londres, Txecoslovàquia i Japó.

Des d'aquest moment, s'obrirà una disputa, sovint agra, entre aquells surrealistes que conceben el surrealisme com un moviment purament artístic, rebutjant la supeditación al comunisme, i els que acompanyen a Breton, en el seu gir cap a l'esquerra. En 1929, Breton publica el Segon Manifest Surrealista, en el qual condemna entre altres intel·lectuals als artistes Masson i Picabia. En 1936, expulsen a Dalí per les seves tendències feixistes i a Paul Eluard.

Pablo Picasso es va aliar amb el moviment surrealista en 1925; Breton declarava aquest acostament de Picasso qualificant-lo de "...surrealista dintre del cubisme...". Es consideren surrealistes les obres del període Dinard (1928-1930), que Picasso combina el monstruós i el sublim en la composició de figures mig màquines mig monstres d'aspecte gegantesc i de vegades terrorífic.

3) Somni - Man Ray

En 1938, Breton signa a Mèxic juntament amb Lleó Trotski i Diego Rivera, el Manifest per un Art Revolucionari Independent. També, va tenir lloc a París l'Exposició Internacional del Surrealisme que va marcar l'apogeu d'aquest moviment abans de la guerra. Van participar entre uns altres, Marcel Duchamp, Arp, Dalí, Ernst, Masson, Man Ray, Óscar Domínguez i Meret Oppenheim.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, els surrealistes es dispersen, alguns d'ells (Breton, Ernst, Masson) abandonen París i es traslladen als Estats Units, on sembren el germen per als futurs moviments americans de postguerra: Expressionisme Abstracte i Pop Art.

La seva durada és certament molt extensa, des de 1924 fins al final de la Segona Guerra Mundial. A més, la seva capacitat de promoció va ser excepcional, es van celebrar exposicions en tot el món.
Artistes surrealistes: Joan Miró, Hans Arp, Magritte, Masson, Giacometti, Marx Ernst, Meret Oppenheim, Salvador Dalí, Man Ray.



Les característiques d’aquest moviment són :
- Pur automatisme psíquic, per mitjà del qual s'intenta expressar, verbalment o per escrit, o de qualsevol altra manera, el procés real del pensament. El dictat del pensament, lliure de qualsevol control de la raó, independent de preocupacions morals o estètiques.
- Utilitzen la part irracional i inconscient com a elements essencials de l'art. Proposa traslladar les imatges de l’inconscient a l'esfera de l'art per mitjà d'un exercici mental lliure, sense la participació de la consciència.
- Tècniques surrealistes: L'art surrealista va investigar noves tècniques, com: el frottage (dibuixos compostos pel frec de superfícies rugoses contra el paper o el llenç), la decalcomania, el grattage (aplicar gouache negre sobre un paper el qual es col·loca damunt d'altra fulla sobre la qual s'exerceix una lleugera pressió, després es desenganxen abans que s'assequin) , el cadàver exquisit (diversos artistes dibuixaven les diferents parts d'una figura o d'un text sense veure el que l'anterior havia fet passant-se el paper doblegat) , o la pintura automática. Van estendre a la tècnica del collage, afegir objectes incongruents, com en els poemes visibles de Max Ernst.

Temes principals del surrealisme: els artistes van anar buscant en les fonts de la repressió psicològica : somnis, sexualitat, etc. I la repressió social. Dalí utilitzava imatges preses dels somnis.

4) Rostre de formigues - Salvador Dalí