Era com l'oxigen que unflava els teus pulmons d'ilusions.
Eres com l'arena que s'escapava entre els dits.
Érem com aigua dolça en el mar.
Sóc com l'huracà que et refresca en dies de sol.
Ets com el fang que soterra les meues esperances.
Som com una boira que sense adonar-se va disipant-se.
Seré com una ventada que mai menejarà la pedra.
Seràs com el planeta que s'allunya de la seua òrbita.
Serem com un xiulit que al final acabarà per no sentir-se.
M.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
hola marta. enhorabona pel blog, m'encanta el disseny i el contingut. Jo també sóc seguidor de Miquel barceló.
wuala!
Martetaa!!
Me gusta tu blog :D !!
Y las canciones que tienes en el cassette
o como se escriba..
estaba en mi parra leyendo tu poema (muy bueno, por cierto) y eso que escucho I don't want to miss a thing de Aerosmith, que sonó el jueves en el patio y ME ENCANTA!!! se me han quedado los ojos como platos.
jajaj
bueno, me despido
cuidatee!!
Be7!
Marta...
aays ays ays
estic escoltant la d'extremoduro
la meua favorita
standby
al teu blog
m'he enamorat!
saps que a vegades pase pel teu blog per escoltar musica xD
Hale, escric en valencià per exigéncia del profe
esque llig els nostres comentaris?
bueh, me pire!
cuidese, Marteta!
No creues sense mirar el semafor!
Au!
:D
Wolaaaa Marteta.
A mi també m'agradat el teu blog, es molt... xulo!!
Les cançons del cassete molt bones totes.
Besos!!!
Publica un comentari a l'entrada