ESPERO QUE TODO LO QUE LEAS POR AQUÍ TE ACARICIE LOS OJOS

.

dijous, de març 19, 2009

Crítica de "Desayuno con diamantes"


Lluny del glamourós títol, l’argument de “Desayuno con diamantes” gira entre dos personatges marginals: una xica de moral dubtosa anomenada Holly i de Paul, un estafador que viu pel morro dels diners de la seua amant. Holly, interpretada per Audrey Hepburn, és una dona jove de la moderna burgesia de Nova York, que va de festa en festa fins a altes hores de la matinada, buscant un home ric que la puga mantindre. Paul, al qui dona vida George Peppard, és un escriptor que soles ha publicat un llibre (ara, en la pel·lícula, la seua màquina d’escriure ni tan sols té tinta). Com no té diners ni en guanya, és la seua amant, rica i algo major que ell, la que el manté i li dóna diners quan els necessita. Quan Paul es muda a l’apartament situat dalt del de Holly, es coneixen els dos i es fan amics. Comencen a tindre una amistat especial i molt tendra.

Audrey interpreta a Holly, una dona que no vol lligar-se a res, ninguna cosa que la comprometa. Té un carácter amoral i melcancòlic, és d’esperit lliure que duu una vida algo freda en busca de la felicitat. És algo enamoradissa i molt excèntrica, una d’estes persones que no saben el que volen. En definitiva, una jove bohemia i sumament encantadora. Viu en companyia del seua gat, al que crida “Gato”. Té com una doble vida, ja que en la seua vida real es diu Lullaby.

A mi personalment m’agrada moltíssim aquesta pel·licula. Està plena d’imatges que es queden grabades a la retina per a sempre. I la banda sonora no es queda enrere. La magnífica cançó “Moon River” és un mite dins del sèptim art.

Considere que hi ha molts moments bons, com el del principi del film, on es veu a la sempre elegant Audrey, enfundada en un vestit negre preciós de Givenchy, desdejunant davant de l’escaparate de Tiffany’s, o al final on es troben els dos personatges principals buscant al gat baix de la pluja i on acaben fonent-se en una besada llarga i apasionada.

“Desayuno con diamantes” és una pel·licula tendra, romántica, preciosa, emocionant, divertida, única i realment meravellosa. Per tant convide als amants del cine clàssic i a tots els cinèfils a disfrutar d’ella.

Carl Gustav Jung

Carl Gustav Jung era metge, psiquiatra, psicòleg i assagista suís, i va ser una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisi; posteriorment, fundador de l'escola de Psicologia analítica (també anomenada Psicologia dels Complexos i Psicologia profunda).

Se'l relaciona sovint amb Sigmund Freud, el qual va ser col·laborador d'ell en els seus inicis. Carl Jung va ser un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d'aquesta disciplina més llegits en el segle vint. El seu estudi teòric i clínic, va emfatitzar la connexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes (és a dir, les seves manifestacions culturals). Això el va impulsar a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropologia, l'alquímia, els somnis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.

Carl Jung no va ser el primer en dedicar-se a l'estudi de l'activitat onírica. No obstant això, les seves contribucions a l'anàlisi dels somnis van ser molt extenses i molt influents. Va escriure una prolífica obra. Encara que, durant gran part de la seva vida, centrà el seu treball en la formulació de teories psicològiques, i en la pràctica clínica, també aprofundí en altres camps de les humanitats: des de l'estudi comparatiu de les religions, la filosofia i la sociologia, fins a la crítica de l'art i la literatura.

Psicologia junguiana

Freqüentment es parla de la psicoanàlisi junguiana, però la denominació més correcta per referir aquesta teoria i la seva metodologia és la Psicologia analítica o dels complexos. Encara que Jung era poc inclinat a fundar una escola de psicologia —se li atribueix la frase: Gràcies a déu, sóc Jung; no un junguià—, de fet, va desenvolupar un estil distintiu en la forma d'estudiar el comportament humà. Des dels seus primers anys, treballant en un hospital suís amb pacients psicòtics, i col·laborant amb Sigmund Freud i la comunitat psicoanalítica, va poder apreciar de prop la complexitat de les malalties mentals. Fascinat per tals experiències (i estimulat per les vicissituds de la seva vida personal) va dedicar la seva obra a l'exploració d'aquestes temàtiques.

D'acord amb la seva postura, per captar totalment l'estructura i funció del psiquisme, era vital que la psicologia annexés el mètode experimental (heretat de les ciències naturals), les troballes proveïdes per les ciències humanes. El mite, els somnis i les psicopatologies constituirien un espectre de continuïtat, manifestant in vivo trets singulars, que operen sistemàticament en les profunditats de la vida anímica inconscient. No obstant això, per Jung, l'inconscient per se és, per definició, incognoscible. L'inconscient és necessàriament inconscient— ironitzava. D'acord amb això, només podria ser après per mitjà de les seves manifestacions.

Tals manifestacions remeten, segons la seva hipòtesi, a determinats patrons, els quals va anomenar arquetips. Jung va arribar a comparar els arquetips amb el que en etologia es denomina patró de comportament (o pauta de comportament), extrapolant aquest concepte, des del camp dels instints a la complexitat de la conducta humana finalista.Els arquetips modelarien la forma que la consciència humana pogués experimentar el món i percebre's; a més, durien implícits la matriu de respostes possibles que és factible observar, en un moment determinat, en la conducta particular d'un subjecte. En aquest sentit, Jung sostenia que els arquetips actuen en tots els homes, el que li va permetre postular l'existència d'un inconscient col·lectiu.


Frases

  • "A un home pots llevar-li els seus déus, però només per a donar-li uns altres a canvi"
  • "D'una manera o una altra som parts d'una sola ment que tot ho abasta, un únic 'gran home'"
  • "El món dels déus i esperits no és 'res més' que el col·lectiu inconscient dintre de mi"
  • "La sabata que li va justa a un home li estreny a un altre; no hi ha recepta per a la vida que funcioni en tots els casos"
  • "La cristianitat dorm i ha omès desenvolupar el seu mite durant diversos segles (...) El nostre mite s'ha tornat mut i no dóna respostes"

Gauche Divine


La gauche divine (divina esquerra) va ser un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra que es va estendre a la Barcelona dels anys seixanta i començaments dels setanta.

La majoria dels seus membres provenien de la burgesia i les classes altes de la capital catalana.

L'escriptor i periodista Joan de Sagarra va ser qui va batejar el grup amb el nom de gauche divine a les pàgines del periòdic TeleExpres l'any 1969.


Entre d'altres en formaren part, Teresa Gimpera, Oriol Bohigas, Gonzalo Herralde, Oriol Regàs, Rosa Regàs i Pagès, Colita, Terenci Moix, Anna Maria Moix i Meseguer, Guillermina Motta, Beatriz de Moura, Jaume Perich i Escala, Xavier Miserachs, Josep Maria Carandell, Ricardo Bofill, Félix de Azúa, Elsa Peretti i Serena Vergano.

La gauche divine va estar lligada al moviment cinematogràfic anomenat Escola de Barcelona.

dilluns, de desembre 15, 2008

Frases d'Epicur

- " De tots els béns que la saviesa procura perquè la vida siga totalment feliç, el major amb escreix és la consecució de l'amistat."
- "No necessitem tant l'ajuda dels nostres amics, com la confiança en aquesta ajuda."
-" La ingratitud de l'ànima fa l'ésser viu àvid de variar els aliments fins a l'infinit."
- " El déu no se l'ha de témer; la mort és insensible; el bé és fàcil de procurar; el mal fàcil de soportar."
- " Un temps il·limitat i un temps limitat contenen el mateix plaer, si un en mesura els límits mitjançant la reflexió."
- "El dolor que entranya un sofriment intens és de curta durada, i el que perdura en el cos produïx un malestar lleuger."
- " Naixem una sola vegada, ja que no és possible fer-ho dues vegades, i no podem viure eternament. Tu, tanmateix, tot i no ser propietari del teu demà sotmets la teua felicitat a dil·lació. Però la vida es consumeix inútilment en una espera."
- " Compadint-nos dels amics, no amb lamentacions sinó prestant-los ajuda."

Cita Cèlebre

"El temps és curt, la joia és breu."

Josep Maria López Picó

dilluns, de desembre 08, 2008

.somnis

Normalment els meus somnis solen ser molt difusos, i de vegades pareix que no tingues significat. Mai puc enrecordar-me'n de tot el somni sencer, de vegades soles em venen a la ment trossos d'ell o el començament del somni i no recorde com acaba.

Somni 1.


Estic en una sala a fosques. Hi ha com una llum que ve des de dalt (pareix ser una bombeta) il·luminant a un xic que està sentat en una cadira. Jo m'acoste a ell, però quan vaig apropant-me, vaig fent-me més petita alhora. Comence a parlar amb ell, a contar-li coses. Ell ni tan sols em mira, roman sentat i comença a fer coses sense fer-me ni cas. Em senc molt ignorada, com si fóra invisible per a ell. M'entra molta ràbia i impotència, i comence a cridar per a que em senca. Però no serveix de res...


Somni 2.


Estic sentada a una platja deserta. Escolte el soroll del mar, les oles quan trenquen a la vora... M'encanta eixe rumor de l'aigua, i eixa olor a sal que es respira a l'ambient. De sobte note unes mans de tacte suau als meus muscles. Em gire. És una persona (no sé si és un xic o una xica, no ho recorde) m'alegre molt de vorela. Comencem a parlar amb total confiança. I ens passem molt de temps allí assegudes mirant el mar i xarrant, com si el temps s'haguera parat de sobte per a nosaltres...


Somni 3.

Estic enmig d'una multitud de gent. Pareix una gran ciutat. La gent va de pressa, alguns parlen pel mòbil, altres miren el rellotge, i la majoria corre, camina ràpid; pareixen estressats i no semblen contents. Jo estic al centre del rebombori i necessite parlar amb algú, pero ningú pareix voler parar-se a escoltarme i a donar-me consell. Aquest somni em recorda a una lletra d'una cançó de Fito: "Muy pocas personas, demasiada gente."

Nova Cançó // Joan Manuel Serrat

Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l'ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim. Es forma un grup homogeni, Els Setze Jutges, iniciat per Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, als quals s'afegiren aviat Delfí Abella i Francesc Pi de la Serra. Al costat de Raimon, alguns altres antics membres d'Els Setze Jutges han obtingut nous èxits: Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i, sobretot, Joan Manuel Serrat han depassat llargament l'àrea lingüística catalana estricta.


J.M. SERRAT - BIOGRAFIA & DISCOGRAFIA

Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), més conegut senzillament com a Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars, l'obra del qual es desenvolupa indistintament en català i castellà.
Va ser un dels pioners de la Nova Cançó catalana, i formà part de Els Setze Jutges (amb el número tretze), grup de cantants en llengua catalana que tenen com a referent els cantautors francesos (Jacques Brel, Georges Brassens, Léo Ferré...) i que donen una empenta molt important a la llengua catalana durant la dictadura franquista.



1965


Una guitarra EP


Lletra de la cançó "Una guitarra":

Me la van regalar quan em voltaven
somnis dels meus setze anys, encara adolescent,
entre les meves mans que tremolaven
jo vaig prendre ben fort aquell juguet.

Vàrem créixer plegats, jo em vaig fer un home;
ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
m'adono del molt que l'he estimat.


Primer els amics arriben.
Quan els amics se'n van,
sols queda una guitarra
per fer d'acompanyant.

Ara l'amor arriba.

Després l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.

Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarà amb mi;

ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
canta quan canto jo i plora sempre amb mi.



1966

Ara que tinc vint anys EP

1967

    Cançó de matinada EP

    La tieta SP

    Ara que tinc vint anys
    LP

1968

    El titiritero SP

    La, la, la SP

    Cançons tradicionals LP


    Manuel SP

    Per Sant Joan SP

1969

    Com ho fa el vent SP

    Saps SP


De mica en mica SP

Com ho fa el vent LP

Tu nombre me sabe a yerba SP

La paloma SP

La paloma LP

Dedicado a Antonio Machado, poeta LP

La saeta SP

Mare Lola EP

Penélope SP

1970

    Serrat 4 LP

    Como un gorrión SP

    Conillet de vellut SP

    Quasi una dona SP


    Señora SP
Mi niñez LP


1971

    Mediterráneo LP


    Qué v
    a a ser de ti SP

1972

    Miguel Hernández LP

    Cançons tradicionals EP

1973

Per al meu amic LP


1974

Canción Infantil LP

Canción Infantil SP

Edurne SP

1975

    Para Piel de manzana LP


1977

    Res no és mesquí LP

1978

    1978 LP

1980

    Tal com raja LP

    Encontre LP

1981

    En tránsito LP

    Álbum de Oro LP

    Serrat 12 anys LP

1983

    Cada loco con su tema LP

1984

    Fa vint anys que tinc vint anys LP

    En directo LP

1985

    El Sur también existe LP

1986

    Sinceramente teu LP

1987

    Bienaventurados LP

1989

    Material Sensible LP

1992

    Utopía CD

1994
    Nadie es perfecto CD

1996

    Banda sonora d'un temps, d'un país CD

    El gusto es nuestro CD

1997

    Liliana, Historia de Babar y Viaje a la Luna CD

1998

    Sombras de la China CD

2000

    Cansiones CD

2002

    Versos en la boca CD

2003

Serrat Sinfónico CD

2006
    Mô CD